La Punyalada

Aquesta pàgina està dedicada a un espectacle que ja no es fa en l'actualitat, però que en volem deixar constància en aquesta web. Per això posem aquí tota la informació referent a l'espectacle. 
La punyalada
L'esbart Olot, de l'Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa, i l'Esbart Montgrí, de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí, ambdós membres de l'Associació d'Esbarts de les Comarques Gironines, han decidit ajuntar els seus esforços per produir un gran espectacle basat en la novel·la La Punyalada de l'escriptor olotí Marià Vayreda.
Un espectacle on es conjuminen la dansa, la música i el cant per representar les relacions entre els tres personatges –l'Albert, l'Ibo i la Coral·lí-, en l'escenari feréstec de l'alta Garrotxa, a començament de la dècada dels quaranta del segle XIX, després de la Primera Guerra Carlina, quan alguns ex-combatents es dedicaven al bandolerisme.


L'espectacle té una durada aproximada de 75 minuts i una participació de més de 60 balladors. La música s'ha concebut expressament per a aquesta obra i s'interpreta en directe. Tota l'escenografia –fruit d'un rigorós estudi-, així com el variat vestuari han estat creats exclusivament per a La Punyalada, la qual cosa dóna com a resultat un espectacular entorn escènic que, conjuntament amb la música i la coreografia proposen un muntatge d'alt nivell basat en la creació i la recerca, amb la intenció de transcendir els ambients tancats i llocs comuns on malauradament han d'actuar els esbarts i accedir als fòrums i audiències més universals.


En l'obra es poden distingir dos plans conceptuals i, per tant, escènics: d'una banda, hi ha el pla descriptiu, que té a veure amb l'època, el lloc i l'ambient social on es desenvolupa l'acció. Això queda palès en part pel material musical, coreogràfic i d'indumentària que ens hi remet, on apareixen interessants documents inèdits del nostre patrimoni, com el Contrapàs Llarg d'Olot. De l'altra, s'expressa un món psicològic, uns simbolismes i uns universals dramàtics, utilitzant un seguit de recursos escènics, de moviment i d'expressió. En aquest aspecte és on apareixen recursos i tècniques contemporànies de dansa i teatre, on s'aplica la investigació sonora amb diversos mitjans sonors: la percussió, el cos i l'electrònica.


 Finalment, cal dir que al costat dels idiomes dansístics de la Garrotxa i comarques veïnes -que inclouen el contrapàs antic, les sardanes curta i contemporània- prenen part a l'obra altres llenguatges coreogràfics, que formen part tant de la nostra arrel com de la nostra actualitat de poble que balla i ballarà.

Cap comentari:

Publica un comentari